LA PENDONISTA

CORPUS de Sitges

ESTHER VIYUELA ZABACO, PENDONISTA DEL PENÓ DE LA MINERVA DEL CORPUS 2019

No se m’acut millor manera de començar aquest escrit que donant les gràcies; ara mateix encara estic sorpresa per la grata notícia de ser la pendonista del Penó de la Minerva de la meva estimada festivitat de Corpus d’enguany. I orgullosa.

Sóc d’un poblet molt petit de la província de Burgos. Vaig venir de ben petita i Sitges és casa meva, i de la meva família. La major part de la meva vida me l’he passat al carrer Bonaire i en aquest carrer va ser on em vaig vincular a la festa del Corpus i a les tradicionals catifes de flors fins al dia d’avui.

El Corpus de llavors, com tot, era diferent del d’ara…

Recordo, de ben joveneta, anar amb la canalla del carrer; els de Can Padrol, els de Can Sariol, el de Can Almirall… a buscar branques de xiprer que tallàvem molt petit o les flors que ens volien donar a les torres que tenien jardí a Terramar i al Vinyet, agafar el tren fins a Calafell a buscar flor de Sant Joan perquè allà n’hi havia molta pels camps… era divertit. Després fèiem el que podíem amb el que havíem aconseguit. No es feien catifes senceres de tot el carrer com ara, cada veí feia la seva o màxim s’ajuntaven dos veïns. Al carrer Bonaire, per exemple, hi podien haver 3 o 4 catifes diferents i també trams on no se’n feia. I els dibuixos els improvisàvem segons el material que teníem.

També recordo que als portals d’algunes cases hi preparaven uns petits altars en els quals s’hi parava la processó, s’entrava la Custòdia, es cantava el “Tantum Ergo” i es continuava endavant. Després, durant un temps no es va fer catifa en aquest carrer perquè costava molt posar a tothom d’acord i la processó no hi passava. Fins que un any vam decidir que, malgrat que la processó no hi passés, havíem de recuperar la tradició del carrer i ens vam posar el repte de fer-la de dalt a baix; no sempre ho vam aconseguir, a vegades no arribàvem a dalt de tot o abaix de tot, però ho intentàvem en cada edició.

Ara ja fa anys que tot ha canviat: tenim flor, gespa, podem demanar clavells de diferents colors, fem els dissenys per ordinador, fem els càlculs del que necessitem, tenim plantilles i moltes mans de petits i grans siguin veïns del carrer o no que hi col·laboren. Encara que, en un carrer de més de 130 metres, on actualment hi ha moltes botigues, bars i pisos turístics costa trobar la implicació necessària per dur a terme una catifa tan llarga, és per això que tota ajuda és benvinguda.

Per a mi, el moment més bonic i que em causa més satisfacció és pujar al balcó de casa i veure-la tota feta des de dalt i no cal que digui la il·lusió que em va fer que la processó hi tornés a passar. És com si tot tornés a prendre sentit; de fet les catifes es feien per cobrir el recorregut de la processó del Corpus.

Aquest any ho viuré diferent, no me’n podré estar de baixar al carrer a tallar flor i anar amunt i avall però hauré de compaginar-ho amb els actes als quals hagi d’assistir com a pendonista.

Mai no m’ho hauria imaginat, no sóc persona de protagonismes, però estic molt contenta, ho viuré amb tota la intensitat i ho vull compartir amb tots els veïns i les veïnes, amics i amigues del carrer Bonaire sense els quals, seria impossible fer una catifa tan llarga. És feina de tots i totes !!!

Convido a tothom que visqui el Corpus; fent catifes, visitant l’exposició de clavells, bonsais i suisekis, l’ou com balla, escoltant el pregó, gaudint de les nombroses activitats programades i que m’acompanyeu a la processó.

Bon Corpus a tothom!

Les cordonistes que m’acompanyaran seran les meves filles; Esther i Cristina Torremorell Viyuela.