RECORREGUT HISTÒRIC

CORPUS de Sitges

 

RECORREGUT HISTÒRIC

Des dels orígens de la festa del Corpus Christi, la seva vinculació amb les flors ha estat persistent, enramant i encatifant els carrers. En les primeres referències a la processó de Corpus de Barcelona, el 1323, ja s’indicava als ciutadans l’obligació que cada veí enramés la seva façana i adobés amb fulles i flors davant del seu portal. Fets que derivarien amb el temps en les tradicionals enramades i catifes de Corpus.

A Sitges trobem una primera menció d’enramades i flors al carrer el 1814, en els 3 dies de celebracions per la translació de la Mare de Déu del Vinyet al seu Santuari, acabada la guerra del Francès. En el primer dia, les celebracions pel centre de la vila seguiren l’estructura del Corpus sitgetà i el seu ornament floral. Des de mitjans del segle XIX es troben referències a les catifes sitgetanes, però serà partir de l’aparició dels primers setmanaris sitgetans: La Revista Suburense (1877), L’Eco de Sitges (1886), La Voz de Sitges (1894) o el Baluard de Sitges (1901), que les referències a les catifes, confeccionades en els carrers esperant el pas de la processó, serà constant any rere any.

Concretament la Revista Suburense del 1877, en deia: “Estos habitantes dieron inequivocas pruebas de sus sentimientos religiosos, ya cubriendo el piso por donde debia pasar la sagrada Forma, de hojas y flores, ya en adornar lindísimas capillas en varios puntos de la carrera con el buen gusto que caracteriza á esta risueña villa”. Les referències als tipus de flors utilitzades per a encatifar també son constant:“Els carrers eren tots encatifats de clavells, roses, ginesta, flors de sant Joan i molta varietat de verdatge” – “Roselles, ginesta y clavells”.

Tot i la diversitat de referències prèvies, si s’ha de precisar un punt documental d’inici de les catifes sitgetanes, entenent-les com en l’actualitat: en què es realitzen temps abans de la processó, tenen una delimitació concreta i es fan amb diversitat de flors que es distribueixen curosament en un tros específic de carrer; aquest seria el 1890. Moment en què, amb un article a L’Eco de Sitges del 18 de maig, s’especifica clarament com els veïns dels carrers per on passa la processó adquireixen flors a les venedores que es situen al Cap de la Vila, per confeccionar catifes davant del seu portal:“Lo que hi portaba a manats n’era la ginesta y flors de sant Joan, ab las cuals ne formaban alfombras devant sas casas, los vehins dels carrers ahont devia passar-hi la professó”.

Aquest detall de compra de flors per confeccionar les catifes es veu refrendat per un altre article a L’Eco de Sitges del 1892. On es tracta sobre l’altra manera d’aconseguir les flors per fer les catifes: anar-les a collir a la muntanya. Fet que a Sitges es veu molt lligat a la romeria, que ja es realitzava al segle XIX, per a l’aplec a l’ermita de la Santíssima Trinitat. Aquesta romeria pel massís del Garraf es realitzava 4 dies abans de Corpus i s’aprofitava per collir diversitat de flors per a les catifes, especialment la flor més característica del Corpus sitgetà, la flor de Sant Joan: “Ahont las pinyas y flors de sant Joan hi creixen per a ésser ben aviat presoneras de carinyosas mans y més tart compartír ab sas germanas las flors de jardí, la vanagloria d’encatifar los carrers y plaças per a hont passa la professó de Corpus, impregnantlos de los sanitosos perfums de montanya.”

A partir d’aquest moment i amb la continuïtat en el temps dels setmanaris sitgetans (en alguns moments fins a 4 publicacions diferents a la vegada), la referència a les catifes sitgetanes, els seus ornaments i les flors utilitzades, serà constant.

Des de principis del segle XX, cada cop hi haurà més catifes amb diversitat de dissenys, fet que derivarà en una sana competitivitat respecte de quina catifa és la més lluïda. A la dècada dels anys 20, trobem àmpliament documentats els dibuixos i motius diversos de les catifes, especialment els que eren més destacables per innovadors o ben confeccionats.

En tot el segle XX, la festa de Corpus, i per tant la confecció de les catifes, no va deixar mai de celebrar-se a Sitges, únicament en els anys 1937 i 1938 per la guerra civil. El 1939, tot i la difícil situació de la població civil, es tornaven a confeccionar les catifes esperant el pas de la processó. El 1942, l’Ajuntament de Sitges crea un concurs per a les millors decoracions dels carrers, i amb una càrrega únicament honorífica, es donaran tres premis a les millors decoracions (especialment catifes). La festa es converteix en un dels moments cabdals de l’any sitgetà i el nombre de catifes seguirà augmentant, cobrint gairebé la totalitat del recorregut; el 1949 se’n documenten mínim 131 i el 1950, 299. L’aparició en els anys vinents de les catifes col·lectives, en reduirà el nombre total, en començar-se a confeccionar

L’increment del nombre de catifes i la seva consideració com a obres d’art, juntament amb l’increment de visitants també tindrà un efecte sobre la logística i el tempo de la festa. La confecció de les catifes necessitarà més temps i el volum de visitants dificultarà el pas per tot el centre de la vila, de manera que a principis dels anys 50 les catifes ja es començaran a realitzar durant la matinada del dissabte per seguir-se confeccionant durant tot el matí del diumenge i restar exposades al migdia. Aquest serà un canvi important per a la festa, perquè les catifes tradicionalment es confeccionaven la mateixa tarda de Corpus.

La notorietat del Corpus de Sitges i la seva vessant artística, va suposar que el 16 de maig de 1952, fos declarada Festa d’Interès Artistíc Nacional i el març de 1965, Festa d’Interès Turístic.

A partir del 1980, a més a més del veïnat que històricament ha confeccionat les catifes, també realitzaran trams de catifes les escoles, els instituts i les associacions i entitats locals.

El 2010, ja que gran part de les catifes ja no participaven en el concurs i aquest havia perdut tot el sentit que tenia anys enrere, quan la dotació econòmica per cada catifa depenia de la posició aconseguida, es va celebrar per darrera vegada. Aquest fet posaria encara més de manifest la forta tradició i arrelament de les catifes sitgetanes, que es confeccionen pel pas de la Processó de Corpus, i que després de deixar de celebrar-se el concurs, s’han anat incrementant any rere any, fins arribar als 35 trams de catifa actuals.

El nombre de catifes és variable, tot i que fluctua poc en estar tot el recorregut de la processó encatifat. Concretament es realitzen al voltant de 35 trams de catifa diferents, on la més petita ocupa una superfície de 16m² i la més gran 689m². Això suposa que unides entre elles i amb una amplada fixa de 2.5 metres, es confeccionaria una catifa de gairebé 1,2 quilòmetres d’allargada.

Cada catifa s’autogestiona per ella mateixa (disseny del dibuix, calcular la quantitat de flor necessària, realització,…) amb la supervisió i ajuda de la Comissió de Corpus. Avui en dia es segueixen conservant els tradicionals trams de veïns, un fet diferencial del Corpus de Sitges, on alguns fa gairebé 70 anys que confeccionen el mateix tram de catifa de manera ininterrompuda.

Juntament amb aquestes catifes, també en confeccionen les escoles i instituts, que s’han anat incorporant gradualment a la festa i diversitat d’entitats i associacions sitgetanes, com la Creu Roja, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, el Casino Prado Suburense, i un llarg etcètera. Mantenint-se d’aquesta manera al llarg dels anys, l’estil de catifa sitgetana, i vinculant-se en la seva confecció tot el poble de Sitges.

Foto de capçalera: Visió general de l’altar del Cap de la Vila, segons disseny d’Artur Carbonell, i de la catifa del primer tram del carrer Major, en el Corpus de 1957. © Arxiu: L’Abans. Col·lecció Lali Vergès i Bartés, Tots els drets reservats.
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació sense l’autorització expressa del seu autor/a.