EL PREGÓ

CORPUS de Sitges

SALUTACIÓ DE L’ANNA GRIMAU, PREGONERA DEL CORPUS 2021

Sitgetanes i sitgetans,

Enguany tornem a viure un No-Corpus. La Festa s’acosta, però, no tal com la coneixem i estem acostumats a viure-la. Després d’aquest any tan dur de pandèmia hem de celebrar que podem viure-la, encara que sigui de manera diferent. Ho hem de fer per totes aquelles persones estimades que dissortadament la pandèmia s’ha endut del nostre costat i tornar a viure la festa amb un somriure, per ells i elles.

La pandèmia també ens ha ensenyat que la biodiversitat és imprescindible com a barrera natural als virus com aquest que ens assetja. Que cal preservar el nostre entorn i el planeta. Aquest corpus no farem les catifes als carrers com sempre hem fet, però, sí que podem omplir de verd i de flors les nostres finestres i els nostres balcons, terrats i terrasses. Deixem que floreixin com els nostres cors i s’omplin de vida. Plantem plantes autòctones, plantem plantes comestibles. Reverdim i naturalitzem Sitges.

Amb el somriure al cor, gaudim d’aquesta nova primavera que ens ofereix la vida i celebrem la seva poesia. Com deia el mestre Joan Margarit a Dona de Primavera:

Darrere les paraules només et tinc a tu.

Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa.

Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.

Jo em crec el que passa en la nit estrellada d’un vers.

Omplint-nos de força amb missatges com el de la pel.lícula Ça commence aujourd’hui (Hoy empieza todo) de Bertrand Tavernier:

Hi ha coses que no desapareixeran aquí

Estan a la carn

Parlen, estan a la terra.

Un munt de pedres

Apilades una a una

Per les mans dels nostres avantpassats,

Tota la seva paciència acumulada.

Van resistir les pluges, l’horitzó

Amuntegant-les en petites piles durant la nit

Per a que la llum de la lluna hi entrés

Per posar-se dempeus.

Per inventar muntanyes i jugar al trineu

I creure que assoleixes les estrelles.

Ho explicarem als nostres fills, els hi direm que va ser dur…

Estan a la terra. Munts de pedres, apilades una a una

Són les mans dels nostres avantpassats

Els hi explicarem als nostres fills que va ser dur

Però que els nostres avantpassats eren senyors

I que hem heretat això d’ells

Munts de pedres i el coratge per sostenir-les…

Com a pregonera, us convido a gaudir d’aquest Corpus, el Corpus de la Gent, dedicat a tothom que el fa possible any rere any. Enguany hem patit una tristíssima pèrdua en aquest sentit, en Joan Manel Enríquez, un gran puntal de la festa. Com et trobem a faltar Manel!

Sitgetanes, sitgetans: participeu tant com pugueu en els actes que es faran (no us perdeu l’exposició “EL CORPUS DE LA GENT” a Can Falç de Mar) i animeu-vos a guarnir el poble i feu lluïr el Corpus més que mai, des dels cors, des dels somriures. Visca el Corpus i Visca Sitges!

Podeu veure i escoltar el “Pregó del Clavell” del 2019 declamat per Josep Maria Rosés en el següent link:

“PREGÓ DEL CLAVELL” 2019:

Transmissió del “Pregó del Clavell” del Corpus 2019 per Josep Maria Rosés

Accediu als anteriors “Pregó del Clavell” en els següents links:

“PREGÓ DEL CLAVELL” 2018:

Transmissió del “Pregó del Clavell” del Corpus 2018 per Josep Milán Parellada

“PREGÓ DEL CLAVELL” 2017:

Transmissió del “Pregó del Clavell” del Corpus 2017 per Jaume Freixas i Graells

“PREGÓ DEL CLAVELL” 2016:

Transmissió del “Pregó del Clavell” del Corpus 2016 per Cèlia Sànchez-Mústich i Florenci Salesas

“PREGÓ DEL CLAVELL” 2015:

Transmissió del “Pregó del Clavell” del Corpus 2015 per Anna Barrachina Sala

SALUTACIÓ DE JOSEP MARIA ROSÉS, PREGONER DEL CORPUS 2019

LA VEU, L’HOME, EL SITGETÀ
Algunes persones creuen fermament que les flors responen a la veu. Que parlar-los és una forma d’activar-les, revifar-les i engrescar-les a florir, a dotar-les de certa humanitat com a éssers vius que són. Si aquesta creença és certa, les flors presents al pregó de Josep Maria Rosés, als jardins de la Societat Recreativa El Retiro, estaran ben agraïdes per tenir l’oportunitat d’escoltar una de les veus més elegants de la vila. I és que ja són molts els anys que aquest sitgetà ha esdevingut “la veu” –presencial o en off–que ha acompanyat i guarnit nombrosos actes de la vida social, cultural i festiva local. Aquesta és una nova ocasió: el Pregó del Clavell, un acte que serveix per iniciar i convidar a compartir una de les tradicions locals més participatives, que

converteix alguns dels seus actes en una comunió veïnal amb el clavell com a gran protagonista.

La bellesa de les flors compartirà protagonisme amb el carisma de Josep Maria Rosés, amb la simpatia, la gràcia innata i el respecte amb què compartirà les seves experiències i reflexions. La seva veu vestirà tots els racons amb la placidesa d’un to absolutament radiofònic, encara que mai s’hagi engrescat a viatjar a través de les ones. Una veu i un home. Un home, i la veu que il·luminarà els inicis del Corpus i que convidarà a ser escoltada.

Recordo la primera vegada que vaig escoltar-la. Era tan sols una marreca que participava en la representació del Trencanous, també als jardins del Retiro. En Josep Maria narrava la història, i convertia les seves paraules en una melodia que conjugava poèticament amb els diferents actes de la coneguda composició de Txaikowsky. Les menudetes ballarines que l’envoltaven, en el petit escenari lateral que ocupava, van caure rendides i ben dormides als seus peus; no van poder resistir-se a “la veu”. Aquest cop ningú no dormirà, tot al contrari, les flors que l’escoltin segur que respondran, lluint els seus millors pètals, obrint els capolls en un esclat de convit, i impregnant-ho tot amb el seu perfum.

A partir d’aquí, les línies se’m fan escasses i les paraules insuficients per explicar tot el que m’agradaria sobre la trajectòria del pregoner. Té aquell problema anomenat de la negativa. Dir que no és inusual. A la veu, a l’home i al sitgetà li sedueixen les propostes positives per a Sitges, per a les seves tradicions, per a les entitats i per a les persones. Carnestoltes en dues ocasions, un dels presentadors més coneguts de Telefot, membre de la Comissió de Festa Major –presidida per l’enyorat Ramon Soler–, jugador de tennis taula, marit, pare i avi d’una preciosa família, i una llista interminable farcida de col·laboracions, ajudes i accions de divertimento en què ha participat. En aquesta trajectòria tampoc ha faltat el paper de pregoner. Capricis del destí, el reprèn 25 anys més tard, després de ser-ho de la Festa Major, però ho fa amb el mateix entusiasme i sentit de la responsabilitat que aleshores.

Persona activa i afable, somriu a la vida i, tot i el nerviosisme i la il·lusió pel moment, podria garantir que els clavells estaran contents d’escoltar-lo. Convençuda que el públic també, només em queda –si em permeten la concessió–, felicitar-lo i desitjar-li tantes lectures com li vinguin de gust, perquè a les nostra oïda les seves paraules, el seu to, la seva veu són pura melodia.

Text d’Eva Martín