EL PREGÓ

SALUTACIÓ DE LA MIREIA ROSSELL PASCUAL, PREGONERA DEL CORPUS 2023

El pregó del meu pregó, comença un dimarts 31 de gener sortint tard de la feina. Eren prop de les vuit del vespre i esperava una persona que mai va arribar a venir, ja que havia estat utilitzada només com a pretext perquè em quedés a casa. Just va ser arribar que el timbre de casa sonava i en obrir la porta m’apareixen tot de cares conegudes del poble. Persones que saps qui són de tota la vida per diversos vincles, però que durant els primers segons vaig ser incapaç de desxifrar quin nexe en comú els duia que en aquell moment romanguessin aturats sense acabar d’entrar, amb un ram de flors i un somriure. M’acompanyarà tota la vida aquella sensació de què m’he oblidat? Quin dia és avui? O en quin concurs m’he presentat que ara mateix no recordo? Fins que el cap no va sortir dels pensaments d’un dia cansat, no vaig poder concloure, que les flors precioses que portaven enmig d’un dia qualsevol d’hivern, eren en  mans de la comissió que treballava i ja m’anunciava l’arribada del proper Corpus.

M’acompanyarà tota la vida també, veure un cop passats aquests primers instants, la il·lusió d’aquelles persones que desinteressadament i amb extrema generositat, treballen  anticipadament i durat tot l’any en aquesta festivitat, precisament perquè la resta la puguem continuar gaudint i estimant durant els dies que vindran.

Davant d’aquest xoc emocional, certament es fa difícil argumentar un “crec que us heu equivocat de porta”. Tot i que a mesura que ha anat passant el temps i prenent una mica més la perspectiva dels moments d’agraïment i d’emoció, s’ha anat apoderant de mi (i pel meu tarannà de forma creixent) la preocupació per estar a l’alçada i per si havia estat responsable en el fet d’haver acceptat.

He acollit la proposta de fer el Pregó del Clavell entenent que el veritable protagonista és en si mateixa la festa i totes les persones que en formem part. Jo només rebo el regal de deixar-me intentar posar-hi la parla.

Perquè la singularitat del Corpus és la capacitat participativa de tantes persones que s’hi desviuen en l’anonimat i en la humilitat per confeccionar un teixit no només de flors sinó de valors, d’identitat, de comunitat i espiritualitat, que va de generació en generació.

El Corpus és la festa tradicional més antiga que el nostre poble recorda i m’enorgulleix com a sitgetana el saber que merescudament, a la nostra festa també li han picat a la porta per portar-li enguany el reconeixement de ser declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional. El pregó del meu pregó ja fa uns mesos que em va ser pregonat, però com el brotar de les flors que només ho fan quan arriba el seu temps, les idees han hagut de trobar el seu moment per endreçar-se i col·locar-se, confeccionant la sanefa d’un carrer personal que aquesta servidora ha intentat dibuixar, per a després, quan les paraules comencin a fluir lliures, igual que les catifes, siguin i es posin a disposició de tots vosaltres.

Que gaudiu d’aquest Corpus.

SALUTACIÓ DE LA LÍDIA GÁZQUEZ, PREGONERA DEL CORPUS 2022

Quin goig escriure aquestes paraules! Després de dos anys amb una celebració del Corpus marcada pel pas implacable de la pandèmia, la festa torna a prendre els carrers. Els veïns tornaran a passar la nit i la matinada de diumenge de Corpus confeccionant les catifes que hauran dissenyat setmanes abans perquè llueixin impecables. I molts vilatans portem mesos cultivant els esqueixos dels clavells que presumiran del recent esclat de les poncelles amb els colors més variats, guarnint patis i jardins, balconades i finestres. Tornarem a fruir d’una de les festes més esperades, estimades i lluminoses del calendari. I els visitants es tornaran a posar en filera per admirar les creacions de flors entapissant les llambordes de la vila; sentirem de nou les olors i els colors del clavell, la ginesta, la farigola, la flor de Sant Joan… passejarem i veurem els balcons engalanats, l’exposició de clavells… I és que, si del que es tracta és de rivalitzar en bellesa, hi ha cap festa més bonica que el Corpus Christi sitgetà?

Enguany, la magnífica comissió de Corpus, aquest equip de persones treballadores i deleroses de gaudir i fer-nos gaudir de la festa, m’han fet confiança. I aquesta humil servidora és l’encarregada d’escriure i dir el pregó. Res no em produeix més joia que oferir-vos aquest regal i convit a la festa. Pronunciaré el pregó del Clavell! Un acte que es va inaugurar l’any 1962 de la mà de l’escriptor Ignasi Agustí, l’aleshores president de l’Ateneu Barcelonès. Quin honor poder continuar-lo aquest 2022, 60 anys després de la primera vegada. El poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, des de l’altra riba dels Països Catalans, en el seu poema ‘Compliment a Mercedes’ ja posava de relleu la bellesa de la flor més estimada i festejada durant el Corpus, la que compta amb el perfum més suau i deliciós: “Els clavells s’incendien, / per imitar-te, quan / tu passes per davant”. El pregó del clavell ha de ser aquesta invitació a la bellesa més encesa de la festa a través de la paraula. Provarem de regalar-vos un clavell brillant i perfumat fet de mots. Tot això en un any no només especial pel que sembla la recuperació de certa normalitat després dels temps més foscos de la pandèmia, sinó que també és especial per les efemèrides d’elements imprescindibles de la cultura de la vila: el 150 aniversari del Retiro, els 100 aniversari del Drac de Sitges, els 125 anys de la comissió de dones que va vetllar per la construcció dels Gegants de la Vila i els 100 anys del capgròs del Patufet, tots protagonistes del Corpus indiscutibles. No oblidem l’origen religiós de la festa, que rendeix culte a la Sagrada forma, al sagrament de l’Eucaristia. Diu la dita: Brillen com el sol en migdia, / tres dijous tots els anys: / el de l’Ascensió, el del Corpus, / i el primer, que és Dijous Sant. És, per tant, una festa d’art i espiritualitat que troba la seva font inspiració màxima en la natura. Celebrem també el zenit de la primavera, del punt màxim de bellesa de la floració, en definitiva, de l’apogeu de la llum. Una llum que enguany veiem renéixer.

Passegem pels nostres carrers, recuperem la il·lusió, la fantasia, les aromes i l’alegria d’una de les festivitats religioses i populars més belles i estimades. Endinsem-nos de nou en els plecs i el perfum dels pètals del clavell, dibuixem amb la flor el terra del nostre Sitges, celebrem la vida en tota la seva esplendor! Benvinguts al Corpus de Sitges 2022!

SALUTACIÓ DE JOSEP MARIA ROSÉS, PREGONER DEL CORPUS 2019

LA VEU, L’HOME, EL SITGETÀ
Algunes persones creuen fermament que les flors responen a la veu. Que parlar-los és una forma d’activar-les, revifar-les i engrescar-les a florir, a dotar-les de certa humanitat com a éssers vius que són. Si aquesta creença és certa, les flors presents al pregó de Josep Maria Rosés, als jardins de la Societat Recreativa El Retiro, estaran ben agraïdes per tenir l’oportunitat d’escoltar una de les veus més elegants de la vila. I és que ja són molts els anys que aquest sitgetà ha esdevingut “la veu” –presencial o en off–que ha acompanyat i guarnit nombrosos actes de la vida social, cultural i festiva local. Aquesta és una nova ocasió: el Pregó del Clavell, un acte que serveix per iniciar i convidar a compartir una de les tradicions locals més participatives, que

converteix alguns dels seus actes en una comunió veïnal amb el clavell com a gran protagonista.

La bellesa de les flors compartirà protagonisme amb el carisma de Josep Maria Rosés, amb la simpatia, la gràcia innata i el respecte amb què compartirà les seves experiències i reflexions. La seva veu vestirà tots els racons amb la placidesa d’un to absolutament radiofònic, encara que mai s’hagi engrescat a viatjar a través de les ones. Una veu i un home. Un home, i la veu que il·luminarà els inicis del Corpus i que convidarà a ser escoltada.

Recordo la primera vegada que vaig escoltar-la. Era tan sols una marreca que participava en la representació del Trencanous, també als jardins del Retiro. En Josep Maria narrava la història, i convertia les seves paraules en una melodia que conjugava poèticament amb els diferents actes de la coneguda composició de Txaikowsky. Les menudetes ballarines que l’envoltaven, en el petit escenari lateral que ocupava, van caure rendides i ben dormides als seus peus; no van poder resistir-se a “la veu”. Aquest cop ningú no dormirà, tot al contrari, les flors que l’escoltin segur que respondran, lluint els seus millors pètals, obrint els capolls en un esclat de convit, i impregnant-ho tot amb el seu perfum.

A partir d’aquí, les línies se’m fan escasses i les paraules insuficients per explicar tot el que m’agradaria sobre la trajectòria del pregoner. Té aquell problema anomenat de la negativa. Dir que no és inusual. A la veu, a l’home i al sitgetà li sedueixen les propostes positives per a Sitges, per a les seves tradicions, per a les entitats i per a les persones. Carnestoltes en dues ocasions, un dels presentadors més coneguts de Telefot, membre de la Comissió de Festa Major –presidida per l’enyorat Ramon Soler–, jugador de tennis taula, marit, pare i avi d’una preciosa família, i una llista interminable farcida de col·laboracions, ajudes i accions de divertimento en què ha participat. En aquesta trajectòria tampoc ha faltat el paper de pregoner. Capricis del destí, el reprèn 25 anys més tard, després de ser-ho de la Festa Major, però ho fa amb el mateix entusiasme i sentit de la responsabilitat que aleshores.

Persona activa i afable, somriu a la vida i, tot i el nerviosisme i la il·lusió pel moment, podria garantir que els clavells estaran contents d’escoltar-lo. Convençuda que el públic també, només em queda –si em permeten la concessió–, felicitar-lo i desitjar-li tantes lectures com li vinguin de gust, perquè a les nostra oïda les seves paraules, el seu to, la seva veu són pura melodia.

Text d’Eva Martín