VISIÓ HISTÒRICA

Els actes

VISIÓ HISTÒRICA

Els actes del Corpus a Sitges es comencen a documentar especialment a partir del segle XVII amb la fundació de la Confraria de la Minerva, que s’encarregarà de l’organització de la festivitat del Corpus amb l’Ofici, la Processó i la seva Octava, amb la posterior processó del Cap d’Octava. Els anys 1624, 1630 i 1638 es documenten despeses pels músics que vénen de fora per tocar a l’Ofici i a la Processó posterior.

En les ordinacions de la Confraria de la Minerva de Sitges, s’especifica clarament com per Corpus es realitza una processó, però no es té documentat fins al 1647 que es realitza pels carrers de la vila, un pels quals passava era el carrer Nou.

El 1666 es fa referència per primera vegada a la celebració de l’octava de Corpus i la posterior processó del Cap d’Octava, amb les corresponents il·luminacions (ciris i atxes per a la processó).

A finals del segle XVII ja es detalla documentalment que a Sitges es celebra la processó de Corpus, la  del Cap d’Octava i que cada dia infraoctava es fan oficis amb completes i goigs.

Aquesta situació amb tantes tasques pel curat de la parròquia, suposa que a més a més de la contractació de músics, també vinguin a Sitges religiosos per la festivitat, per exemple, el 1705 un capellà i dos escolans van ser contractats per a  les funcions religioses.

El 1792 s’especifica detalladament i per consuetud, com es celebra la festa del Corpus sitgetà, detallant el toc de campanes per la vigília i dia de Corpus, l’Ofici, cantada de vespres, goigs, i sortida de la Processó, de la qual s’indica tot el recorregut i que passa  per tots els carrers de la vila (detall característic que es mantindrà fins al primer terç del segle XX). També s’indica a quins carrers els  pertoca la celebració diària i nocturna (amb música, enramades, menjar, refrescs,…) durant la setmana de l’octavari de Corpus i el recorregut de la processó del Cap d’Octava.

A principis de segle XIX ja apareixen comptes de l’Ajuntament corresponents al conegut “refresc de Corpus”. Que a més a més de realitzar-se en les cases particulars, també s’oferia en acabar la processó en el mateix Ajuntament, amb les autoritats civils i eclesiàstiques.

Finalitzada la Guerra del Francès, el 1814, la celebració pel trasllat de la Mare de Déu del Vinyet al seu Santuari, suposa un primer dia de celebracions al centre de la Vila seguint l’estructura del Corpus sitgetà.  En aquesta celebració ja es documenten gegants, però no és fins al 1845 que a Sitges es tindrà constància dels primers gegants que es mantindran de forma continuada en el temps. Des d’aquest moment els gegants encapçalaran la processó de Corpus i a més a més es crearà el que serà la primera sortida dels gegants de l’any: la sortida de la vigília de Corpus. Un detall propi de la celebració del Corpus de Sitges, en què la parella sortirà pels carrers a saludar  la mainada que els espera i seguidament aniran a fer un ball davant de cada casa dels regidors municipals.

Aquesta sortida documentada des de mitjans del segle XIX es continuarà realitzant fins avui dia i serà el primer acte del Corpus sitgetà.

S’anirà conformant doncs tota l’estructura del corpus vuitcentista a Sitges des de mitjans del segle XIX. Així tenim que el primer setmanari sitgetà, la Revista Suburense del 1877, ja documenta tota l’estructura de celebració de la festa: Sortida dels gegants la vigília, Ofici solemníssim, catifes i altars en els carrers de la Processó de Corpus, encapçalada pels gegants i posterior seguici religiós, i les festes de barri amb processó pel Cap d’Octava. El 1886 trobem documentat per primera vegada l’exposició d’un Ou com balla en una enramada del carrer de l’ Illa de Cuba, tot i que també s’indica que en anys anteriors ja se n’havien exposat diversos.

Tota aquesta estructura de celebració del Corpus a Sitges, correspon al que es coneix com el Corpus Vuitcentista a Catalunya. Una celebració de Corpus, postprohibicions de finals del segle XVIII, en què l’ordenament del seguici processional s’ha modificat, però on es manté tota l’essència de la festa, l’estructura i els costums.

A Sitges, un fet distintiu és que aquesta estructura i actes es mantindran de forma ininterrompuda (amb l’excepció dels períodes bèl·lics) fins a l’actualitat. Incrementant-se amb elements que van adquirint cada cop més rellevància i singularitat dins de la festa, especialment les catifes de flors, que es convertiran en l’element més característic i icònic del Corpus de Sitges. De manera que la festa sitgetana es converteix, en ple segle XXI, en un cas únic i excepcional, de representació del Corpus Vuitcentista a Catalunya.

En paral·lel a la celebració del Corpus de 1918, es celebrarà la primera Exposició Nacional de Clavells. L’Exposició es manté fins al 1934, però acabada la guerra civil no es recuperarà fins al 1950, quan la festa tornava a ser un dels moments cabdals de l’any sitgetà, i apareixeran nous actes que es mantindran fins al dia d’avui. El 1951, s’incorpora l’ofrena de clavells a la Mare de Déu del Vinyet després de la cloenda de l’Exposició, com a darrer acte del Corpus sitgetà de l’any. A partir de 1952, es decideix que al Cap de la Vila s’ubicaria un altar central i que la catifa es faria per tota la plaça, de manera que la seva confecció la realitzarien les entitats sitgetanes que ho demanessin. I el 1953, se celebrà per primera vegada el Concurs d’adorns florals de fatxades.

Abans de totes aquestes novetats, el 1944, ja es documenta la Ballada Final dels gegants a la plaça de l’Ajuntament, un cop acabada la Processó, amb motiu de l’acompanyament que fan els gegants de les autoritats civils i eclesiàstiques a la Casa de la Vila per al Refresc de Corpus.

Com a darrers actes incorporats a l’estructura del Corpus sitgetà, tenim el Pregó del Clavell, que es declama per primera vegada el 1962, i es realitza conjuntament a la inauguració de l’Exposició de Clavells. Seguidament també s’inaugura la Mostra de Bonsais, que és el darrer element que s’incorpora al Corpus sitgetà, concretament el 1991.

ACTES DESAPAREGUTS

Tot i mantenir-se l’estructura i els  actes de la festa, al llarg dels segles alguns actes han desaparegut per causa principalment dels canvis o l’evolució de la celebració.

Des de principis del segle XX fins a la dècada de 1950, els gegants realitzaven una sortida Matinal, l’acompanyament de les autoritats a l’Ofici i la corresponent sortida d’Ofici retornant a l’Ajuntament. Amb l’increment de les catifes, que a finals de la dècada de 1940 ja rondaven les 200, la mobilitat per la majoria de carrers des de la matinada de Corpus es trobava molt limitada, impossibilitant les sortides dels gegants. En canvi, en faran una de nova des del 1951, en què aniran a l’estació de trens juntament amb els grallers i la banda, per rebre l’anomenat ‘Tren de les Flors’. Un tren amb la locomotora i vagons decorats amb garlandes i flors, i que tenia un horari creat expressament per venir a veure la celebració de Corpus i poder marxar després de la Processó. El “Tren de les flors” va estar en actiu fins al 1981.

La vuitada de Corpus, amb les corresponents festes nocturnes de barri (en un o dos carrers cada dia) i la processó del Cap d’Octava, que es documenten des del segle XVII fins a principis del segle XX, també es van anar perdent amb el temps. Tot i això, es seguiria mantenint el concepte de vuitada, ja que la setmana posterior a Corpus es continuen realitzen activitats diverses, i es conclou la festa el diumenge posterior a Corpus amb actes tant de caire solemne com festiu.

Foto de capçalera: Clavells cultivats per nenes i nens a les escoles sitgetanes | Any: 2015 | Foto: © Autor: Adrià Montroig i Meunier, Tots els drets reservats.
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació sense l’autorització expressa del seu autor/a.