L'ORGANITZACIÓ

La festa del Corpus, des dels seus inicis, i amb el creixement i rellevància que va anar adquirint amb el pas dels segles, ha vist la seva organització dividida principalment en 3 branques, que són les que formaven els 3 grans grups de la Processó. El seguici religiós, supervisat i organitzat per l’església i posteriorment per la Confraria de la Minerva, i el seguici popular o folklòric majoritàriament controlat pel poder civil, el Comú, i també de forma més individualitzada pels gremis i/o  les confraries. A Sitges, a finals del segle XVI ja es documenten administradors de la festa, amb despeses que l’Ajuntament cobreix i paga al clavari. Pocs anys més tard, abans del 1635, la Confraria de la Minerva de Sitges ja està fundada i per tant l’organització de la festa i gran part de les despeses les assumeix la confraria juntament amb el Comú, que segueix fent aportacions econòmiques anuals.

La Confraria de la Minerva és al llarg dels segles la confraria devocional més important de Sitges, que gaideix, fins i tot en els oficis, d’una posició prominent per davant de la Junta d’Obra. Iniciada el 1739, en el corresponent llibre de confrares s’hi troben anotats 408 membres. El 1792, es documenta que les despeses relacionades amb la confraria són molt elevades, i la relació entre la confraria i el Comú és fluida, incrementant les celebracions per Corpus, com per exemple, augmentant el recorregut de la processó del cap d’octava, i mantenint-se al llarg dels anys, tot i la negativa del curat.

A diferència d’altres confraries sitgetanes, com la dels patrons Sant Bartomeu i Santa Tecla, que es dissol abans del 1835, la Confraria de la Minerva es manté fins a tocar del darrer quart del segle XX, aconseguint superar les dificultats econòmiques que van suposar les diverses desamortitzacions promogudes durant el segle XIX. L’organització de la festa, entre l’aportació de l’Ajuntament i la confraria de la Minerva, es mantindrà, tots i els diversos altibaixos, fins al segle XX. També segueixen durant tot aquest temps un important nombre de confrares, que dintre de les seves obligacions, col·laboren econòmicament amb la confraria per costejar la part corresponent a la festa.

Iniciada a la dècada de 1920, l’Ajuntament cada cop gestiona més elements populars o folklòrics i la confraria de la Minerva pren les decisions d’acord amb el rector de la parròquia i la junta d’obra. L’Ajuntament, doncs, gestiona les diverses sortides dels gegants, la confecció de les catifes,… i crea el 1942 el Concurs de Catifes de Flors. Posteriorment, el 1950, i amb la recuperació de l’Exposició de Clavells, l’Ajuntament cedeix la promoció de la festa a l’entitat sitgetana Foment de Turisme. Aquesta s’encarregarà principalment d’actes com el pregó, l’exposició de clavells, i la recerca dels imports i premis per als diversos concursos. Paral·lelament la Confraria de la Minerva i la parròquia seguiran organitzant els actes religiosos de la festa, com l’Ofici i especialment la Processó de Corpus.

A principis de la dècada de 1970, el canvi de rector de la parròquia suposarà l’aplicació de diverses directrius del Concili Vaticà II, que derivaran en la desaparició de la Confraria de la Minerva el 1973.Així doncs, l’organització de la vessant religiosa del Corpus retornarà més de 3 segles després a la parròquia sitgetana. El 1977 també pateix un canvi l’organització de l’element principal de la festa, les catifes. Aquestes deixaran de gestionar individualment l’adquisició de les flors (majoritàriament clavells) a partir de l’import que ingressaven segons la posició assolida en el concurs de l’any anterior. De manera que l’Ajuntament farà l’adquisició del global de clavells i els repartirà entre les catifes en funció de la seva mida. Per fer-ho, l’Ajuntament cedeix l’organització a Foment de Turisme, que ja s’encarregava de la resta d’esdeveniments de la festa.

Aquesta estructura organitzativa es mantindrà en el temps, però la festa anirà patint diverses dificultats i entrant en una certa decadència iniciat el segle XXI, que juntament amb les dificultats econòmiques de Foment de Turisme i el desacord amb les catifes, portarà que l’Ajuntament de Sitges recuperi el control i organització de la festa el 2009. D’aquesta manera l’Ajuntament de Sitges retorna a l’estructura històrica i habitual d’organització del Corpus, i el 2010 decideix impulsar la mateixa línia d’actuació que feia anys que funcionava amb la Festa Major, creant la Comissió Municipal de Corpus, que actua per delegació de l’Ajuntament de la vila i és nomenada pel Ple de la Corporació.

La Comissió és la màxima responsable de l’organització del Corpus de Sitges, gestiona tot el vessant popular de la festa i el corresponent pressupost. I per tant, treballa coordinadament amb la Parròquia de Sitges, que se n’encarrega de l’aspecte religiós. En aquests anys, la Comissió de Corpus ha reestructurat la celebració seguint els seus paràmetres històrics i tradicionals, convergint en un protocol que la regula i preserva, i incorporant activitats i novetats que l’embolcallen durant els 9 dies de la festa. Tot aquest conjunt d’accions ha suposat en pocs anys el rejoveniment i la revitalització de la festa, ila qual cosa ha incrementat de forma molt notable la participació en tots els seus actes i elements.