VISIÓ HISTÒRICA

La Processó de Corpus, des dels seus inicis al segle XIV, concentra tots els elements festius i folklòrics de cada població, incorporant-se’n de nous al llarg dels anys. De manera que tota la documentació d’entremesos com gegants, drac, àliga, diables,… de la majoria de poblacions catalanes referencien sempre a la celebració de Corpus. A Sitges no es conserva la documentació de comptes de la Confraria de la Minerva, on es trobarien documentats els elements que participaven en la processó, per bé que pel context i amb exemples tan propers com Vilanova, on sí que s’ha conservat (documentant-se gegants, drac, mulassa,… des del segle XVII) és més que raonable deduir que a Sitges diversos elements folklòrics propis participaven en la processó de Corpus.

Documentalment, la primera menció de balls populars a Sitges la trobem el 1734, dins de les celebracions per la conclusió de la construcció de l’actual temple del Santuari del Vinyet. El maig de 1814, també per una translació de la Mare de Déu del Vinyet al seu Santuari en finalitzar-se la guerra del francès, trobem la primera documentació d’una processó com la de Corpus, on s’especifiquen els elements que en formen part. Concretament s’especifica, i ja adoptant un ordre del seguici post prohibicions de finals del segle XVIII, que la processó l’encapçalaven “gegants, drach [o tarasca] y balls”. De manera que aquesta és la primera referència documentada d’uns gegants i un drac, o tarasca, a Sitges. Els textos indiquen també que probablement els balls populars eren més d’un, ja que les dues referències existents en parlen en plural (veure els documents). El recorregut que seguí la processó per dins de la vila va ser el de Corpus. I el seguici religiós també es regia per l’estructura del que serà el Corpus vuitcentista (veure el document).

Tot i la referència dels gegants el 1814, no és fins al 1845 que a Sitges es tindrà constància dels primers gegants que es mantindran de forma continuada en el temps (concretament fins al 1919). El 1845 els sitgetans, germans de Querol, construeixen una parella de gegants d’aparença morisca ell, i dona d’època ella, que regalaran al poble de Sitges. Des d’aquell moment els gegants encapçalaran la processó de Corpus i a més a més es crearà el que serà la primera sortida dels gegants de l’any: la sortida de la vigília de Corpus (veure el document). Un detall propi de la celebració del Corpus de Sitges, en què la parella sortirà pels carrers a saludar a la mainada que els espera i seguidament aniran a fer un ball davant de cada casa dels regidors municipals.

El 1897 s’estrena una nova parella de gegants a Sitges, els actuals gegants centenaris de la Vila, que s’incorporaran al seguici de la Processó de Corpus el 1899, única vegada a la història, en què surten juntament amb la parella de gegants moros d’en Querol. Posteriorment, una parella o altra serà la que realitzi les sortides festives, fins que a partir del 1920, són els gegants de la Vila els únics que quedaran en actiu fins avui dia.

El penó de la Minerva ja es documenta a finals del segle XVIII i l’actual s’estrena el 1854 (veure el document). En la celebració del 1814, ja es documenta molt explícitament tot el seguici religiós, igual que es tornarà a especificar en el primer setmanari sitgetà, La Revista Suburense, el 1877. Detalls com els altars en el recorregut, els domassos als balcons, l’acompanyament de les confraries amb les corresponents banderes, el penó de la Minerva, autoritats eclesiàstiques, portants del tàlem, el rector amb la custòdia, el cos de guàrdia corresponent a l’època, autoritats civils i diverses bandes musicals (que ja es documenten des del segle XVII) es troben immortalitzades en el quadre que el pintor luminista Arcadi Mas i Fondevila realitza el 1887 a Sitges, amb títol “La Processó de Corpus”.

Tot i que s’especifica amb anterioritat la participació de nenes vestides de blanc dins del seguici religiós, el 1912 ja es documenta com que hi participen vestides de primera comunió, juntament amb els nens que porten diversos penons de les escoles. Al llarg dels anys s’anirà modificant l’estructura corresponent a les banderes gremials, bandes de música participants,… a mesura que van canviant la diversitat d’agrupacions que participen en la Processó de Corpus.

El 1966 s’incorpora la nova parella de gegants sitgetana, els Gegants Americanos, seguint als gegants de la Vila que encapçalen la Processó. El mateix succeirà amb la parella de Gegants Moros de l’Agrupació de Balls Populars, estrenats el 1979. Abans però, una rèplica dels gegants de la Vila, s’estrenaran pel Corpus de 1975. De tota manera, els gegants centenaris, que pel seu pes dificulten la seva participació per Festa Major i Santa Tecla, es seguiran mantenint en actiu per Corpus.

En aquests darrers anys també s’han realitzat diverses incorporacions al seguici popular de la processó de Corpus. Concretament el 2003, celebrant els 150 anys de la primera documentació de la Moixiganga de Sitges, aquesta va participar tancant el seguici popular i tradicional de la Processó, abans d’iniciar-se el seguici religiós, i des del 2009 que s’hi ha incorporat definitivament. De la mateixa manera el 2013 s’incorporen també al seguici popular el Drac i l’Àliga de Sitges. Dos elements amb molta rellevància i càrrega sentimental a Sitges i dins de la tradició del Corpus. Amb la incorporació del drac que ja se’n documentava a Sitges el 1814 i l’Àliga que és l’entremès amb més significació per la Processó de Corpus, queda definitivament estructurat tot el seguici folklòric, mantenint-se tota la resta, i per tant, sent avui dia una representació única a Catalunya del seguici processional del Corpus Vuitcentista a Catalunya.

El seguici de la processó el conformen els següents elements, en aquest ordre:

– Seguici Popular / Folklòric:

• Gegants de la Vila
• Escola de Gallers de Sitges
• Gegants Americanos
• Gegants Moros
• Grallers Marcets de Sitges
• El Drac
• L’Àliga
• La Moixiganga
• Escola de Grallers de Sitges

– Seguici Religiós:

• La Creu Parroquial
• Nenes i Nens de Primera Comunió
• Feligresos
• Pubilles i Hereus de les entitats i els diferents barris de Sitges
• Penó de la Confraria de la Minerva portat pel Pendonista de la festa i els seus cordonistes
• Acòlits
• Celebrant i Concelebrants
• Tabernacle amb la Custòdia amb el Santíssim Sagrament sota Tàlem
• Guàrdia Urbana de Gala
• Relleus del Tabernacle i del Tàlem
• Banda de música: Cobla Sitgetana

Aquest conjunt d’elements del seguici, suposa que la participació directa, únicament en la Processó de Corpus, superi les cinc-centes persones. S’ha de tenir en compte que la participació en la festa del Corpus de forma directa, suposa una mobilització d’uns dos mil ciutadans de la vila.

Els elements folklòrics documentats en el seguici de Corpus s’han mantingut durant els segles. Si bé, la primera documentació, del 1814, on es referenciava en una Processó com la de Corpus, la participació de gegants, drac (o tarasca) i balls populars, no s’especificava quins eren aquests balls populars.

A principis de segle XX, es comença a documentar de forma intermitent la participació de cabeçuts acompanyant als gegants i per tant, compartint l’encapçalament, de diverses processons de Corpus. En aquells temps, els cabeçuts no s’entenien com un ball propi, sinó com uns elements folklòrics que acompanyaven als gegants.

El 1922, s’adquirien els primers cabeçuts documentats sitgetans, concretament després d’haver-ne llogat pel Corpus del mateix any. Poc temps després, el ball de cabeçuts, ja desvinculat dels gegants, passarà a participar únicament per la Festa Major.

El seguici religiós sí que ha sofert més modificacions d’alguns dels seus elements, i que per tant, al llarg dels anys s’han anat perdent. Concretament, i especialment fins a principis del segle XX, eren habituals les representacions de Sants, realitzades per nenes i nens dins del seguici. Un element també molt característic eren les banderes gremials i de confraries. Durant el segle XIX es perden la majoria de confraries sitgetanes i per tant deixen de participar en la Processó, tot i que es manté fins al segle XX la participació de les germandats de Sant Bartomeu i Santa Tecla. També fins a mitjans del segle XX, la participació dels gremis amb les seves altes banderes, era rellevant. Quan els gremis desapareixen, i amb ells la participació de les banderes gremials, es perdrà un moment característic de la Processó de Corpus, com l’acatament de banderes que es realitzava a la plaça de l’Ajuntament.

En el seguici també fins al darrer terç del segle XX, hi participaven de forma abundant les nenes i nens de les escoles sitgetanes portant els penons corresponents. I abans del Penó de la Minerva, també formava part del seguici el Penó del Sagrat Cor, amb cordonista i dos pendonistes, que eren acompanyats, com algunes de les escoles, per una banda musical sitgetana.