VISIÓ HISTÒRICA

UNA VISIÓ HISTÒRICA

El 1247 a Liège es celebrà per primera vegada el Corpus Christi el diumenge posterior a la Santíssima Trinitat, però no és fins al 1316, en què el Papa Joan XXII va enviar els decretals per a la celebració del Corpus Christi en el dijous després de l’octava de Pentecosta, que la festa s’escampa de forma molt ràpida per tot el món cristià occidental i fins i tot en algunes esglésies orientals. El Corpus amb un component festiu de base i amb la implicació del poble, creix arreu i trobem els primers apunts a poblacions catalanes el 1319, a Barcelona el 1320 i especialment rellevant, és el fet que ja se celebra la processó pels carrers barcelonins el 1323.

A Sitges el primer document referent a la celebració de la festivitat del Corpus Christi data del 1358, en un apunt econòmic dels llibres de la Pia Almoina (custodiats a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona), que governava Sitges i els seus comptes. Aquest detall ens indica que mínim des d’aquesta data, a Sitges el dia és festiu i es deriven certes despeses per a la celebració: “Diyous següent, dia de Corpore Christi…” (veure el document). A més a més, aquesta té una continuïtat clara, ja que se segueixen trobant apunts econòmics, pel concepte de la celebració del Corpus, en els anys següents (concretament el 1360, 1371, 1372, 1375 i 1377).

Des d’inicis del segle XVII trobarem abundants referències sobre com es celebrava el Corpus a Sitges, el primer detall sobre les despeses que destinava el Consell són del 1599. A partir del 1624 són habituals les referències a la contractació de músics forans que vénen a tocar per Corpus. Abans del 1635, es funda i constitueix la Confraria del Santíssim Sagrament, també anomenada de la Minerva, que s’encarregarà juntament amb el Consell de la vila, de l’organització i despeses del Corpus i la seva octava. El 1647 es documentarà per primera vegada el pas de la Processó pels carrers de la vila i el 1666 la celebració de l’octavari i la processó del cap d’octava.Aquesta situació suposa que, a més a més de la contractació de músics, també vinguin a Sitges religiosos per oficiar la festivitat, per exemple, el 1705 un capellà i dos escolans van ser contractats per a les funcions religioses (veure el document).

No serà fins a la consuetud de 1792 que es trobarà documentada en detall tota la celebració, tant pel seu component litúrgic com lúdic. Indicant-se com la processó de Corpus passava per tots els carrers de Sitges,el recorregut de la processó del cap d’octava, i les celebracions nocturnes amb danses, música i lluminàries, que cada dia de l’octavari es feien en un dels carrers de la vila (veure el document).

El 1814 celebrant el final de la “Guerra del Francès”, es documenta de forma minuciosa tot el seguici d’una processó, que seguirà el model i itinerari de la del Corpus sitgetà. Documentant-se les enramades, domassos als balcons, altars en el recorregut i les primeres referències a balls populars “gegants, drach y balls” encapçalant la processó i per tant aplicant els canvis postprohibicions de Carles III (veure el document).

La celebració seguirà creixent en el conjunt d’actes que l’embolcallen i amb una vessant més festiva. Des de l’estrena dels gegants moros d’en Querol, 1845, que sortiran per Corpus i es crearà el que serà la seva primera sortida de l’any, la de la vigília, que es mantindrà de forma ininterrompuda fins avui en dia. En aquests mateixos anys, la Confraria de la Minerva estrenava un nou penó brodat en or, i que des del 1854 fins a l’actualitat ocupa una posició preferent en el seguici, precedint el pas de la custòdia (veure el document). Des del 1912, els portants d’aquest penó (pendonista i cordonistes) deixaran de ser exclusivament el clavari i administradors de la confraria, i s’elegirà cada any un pendonista que assignarà dos cordonistes que l’acompanyin.

S’anirà conformant ,doncs, tota l’estructura del corpus vuitcentista a Sitges des de mitjans del segle XIX. Així tenim que el primer setmanari sitgetà, la Revista Suburense del 1877, ja indica tota l’estructura de celebració de la festa: sortida dels gegants la vigília, Ofici solemníssim, catifes i altars en els carrers esperant el pas de la Processó de Corpus encapçalada pels gegants i posterior seguici religiós, festes de barri i processó del cap d’Octava (veure el document).

La celebració del Corpus sitgetà quedarà immortalitzada en el temps el 1887, moment en què un dels fundadors de l’escola luminista sitgetana, el pintor Arcadi Mas i Fondevila, recrearà amb absoluta precisió el moment del pas de la processó de Corpus pel carrer Parellades.

Un detall específic de la processó de Corpus, és la consideració de ser la processó més important de l’any, de manera que al segle XIX passava per tots els carrers de Sitges. En ampliar-se la vila la darrera dècada de segle, també ho farà el recorregut de la processó (1886), mantenint els carrers per on passava i afegint-s’hi els nous. Amb aquest increment de carrers, també es comença a mantenir de forma constant l’exposició de diversos “ou com balla” (veure el document). L’ou com balla és un element característic del Corpus, documentat a la Catedral de Barcelona mínim des del 1440, sense que es conegui encara amb certesa l’inici d’aquest costum.

Des dels orígens de la festa del Corpus, la seva vinculació amb les flors ha estat persistent, enramant i encatifant els carrers. A Sitges ja es fa menció d’aquest detall en la celebració del 1814 (anteriorment referenciada), i el mateix succeirà a partir de l’aparició dels primers setmanaris sitgetans: La Revista Suburense (1877), L’Eco de Sitges (1886), La Voz de Sitges (1894) o el Baluard de Sitges (1901). En aquests setmanaris, les referències a les catifes confeccionades en els carrers esperant el pas de la processó serà constant any rere any.

Concretament la Revista Suburense del 1877, en deia: “Estos habitantes dieron inequivocas pruebas de sus sentimientos religiosos, ya cubriendo el piso por donde debia pasar la sagrada Forma, de hojas y flores, ya en adornar lindísimas capillas en varios puntos de la carrera con el buen gusto que caracteriza á esta risueña villa”.

Tot i la diversitat de referències prèvies, si s’ha de precisar un punt documental d’inici de les catifes sitgetanes, entenent-les com en l’actualitat -en què es realitzen temps abans de la processó, tenen una delimitació concreta i es fan amb diversitat de flors que es distribueixen curosament en un tros específic de carrer- aquest seria el 1890. Moment en què, amb un article a l’Eco de Sitges del 18 de maig, s’especifica clarament com els veïns dels carrers per on passa la processó adquireixen flors, a les venedores que es situen al Cap de la Vila, per confeccionar catifes davant del seu portal (veure el document).

Aquest detall es veu refrendat per un altre article a l’Eco de Sitges del 1892, on s’especifica com a més a més de la compra de flor per a les catifes, també se’n collia a la muntanya, especialment per a la romeria, quatre dies abans de Corpus, que es feia per l’aplec a l’ermita de la Santíssima Trinitat (veure el document). En el camí es collia especialment flor de Sant Joan, que juntament amb el clavell, és una de les flors més característiques del Corpus sitgetà.

Arribat a aquest punt de l’evolució històrica del Corpus de Sitges, cal remarcar la rellevància del manteniment de la celebració d’una forma singular i pròpia des del segle XIX, estructura que correspon al que es coneix com a Corpus Vuitcentista a Catalunya. Una celebració de Corpus, postprohibicions de finals del segle XVIII, en què l’ordenament del seguici processional s’ha modificat, però on es manté tota l’essència de la festa, l’estructura i els costums.

Aquesta estructura a Sitges no es perdrà (mantenint-se l’organització de la festa per part de la Confraria de la Minerva). Tot al contrari, seguirà incrementant-se amb elements que van adquirint cada cop més rellevància i singularitat dins de la festa, especialment les catifes de flors, que es convertiran en l’element més característic i icònic del Corpus sitgetà.

Continuant amb l’aparició d’elements en paral·lel a la celebració de Corpus a Sitges, el 1918 es celebrarà la primera Exposició Nacional de Clavells .La idea, gestada per un grup de sitgetans que en feien cultiu, estarà acompanyada de l’assessorament de Miquel Utrillo i diverses comissions, que s’encarregaran de l’organització i la gestió dels premis (veure el document).

Aquest creixement de la festa es veurà aturat per la proclamació de la 2a República Espanyola el 1931 i certs moviments anticlericals que van sorgir. La festa de Corpus no es va deixar mai de celebrar a Sitges, però ja el 1931, per “prevenció”, es va realitzar la processó per dins del temple, lloc on es van confeccionar les catifes (veure el document). Aquestes prohibicions, que també van afectar la resta de processons, com les de Festa Major, es mantindrien fins al 1935, en què el nou govern municipal va aconseguir l’aprovació del delegat governatiu i la festa de Corpus a Sitges es va tornar a celebrar al carrer, amb la sortida dels gegants, catifes, altars, domassos, ou com balla i el recorregut habitual de la processó (veure el document). El 1937 i 1938 seran els dos únics anys en què no es celebri el Corpus a Sitges, ja que el 1939, tot i les dificultats que viu la població, es recupera la celebració juntament amb els seus actes i la confecció de les catifes. Els anys següents es segueixen recuperant altres actes populars de la festa, com la sortida matinal dels gegants (a més a més de la de vigília) i es documenta per primer cop la Ballada final dels gegants, el 1944 (veure el document).

La festa es converteix en un dels moments cabdals de l’any sitgetà i el nombre de catifes seguirà augmentant, cobrint gairebé la totalitat del llarg recorregut. En aquest, s’hi disposen diversos altars, decorats floralment per famílies sitgetanes davant del seu portal. També se’n realitzava un a la plaça de l’Ajuntament (on es feia tradicionalment l’acatament de banderes) i també a la plaça del Cap de la Vila (lloc més emblemàtic de la Vila). A partir de 1952, es va decidir que al Cap de la Vila s’ubicaria un altar central i que la catifa es faria per tota la plaça, de manera que la seva confecció la realitzarien entitats sitgetanes que ho demanessin. Des d’aquell moment fins avui dia s’ha seguit mantenint aquesta tradició (veure el document).

El 1951, es creen dos nous esdeveniments, el primer dels quals encara es segueix celebrant avui en dia: l’ofrena de clavells a la Mare de Déu del Vinyet després de la cloenda de l’Exposició de Clavells, com a darrer acte del Corpus sitgetà de l’any. I també arribà a l’andana sitgetana per primera vegada, l’anomenat ‘Tren de les Flors’. El 1953, s’iniciava el Concurs d’adorns florals de façanes,que segueix vigent en l’actualitat. De la mateixa manera que el Pregó del Clavell, que es declamava per primera vegada el 1962, i que s’encarrega a una persona fortament vinculada amb la celebració del Corpus o amb el poble de Sitges. Actualment es segueix realitzant com un acte conjunt amb la inauguració de l’Exposició de Clavells (veure el document).

La notorietat del Corpus de Sitges i la seva vessant artística, va suposar que el 16 de maig de 1952, fos declarada Festa d’Interès Artístic Nacional i el març de 1965, Festa d’Interès Turístic (veure el document). Aquell mateix any, s’estrenaven els gegants Americanos que s’incorporarien al seguici de la Processó l’any següent, de la mateixa manera que el 1980 ho farien els gegants Moros de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges.

També el 1965 l’església catòlica finalitzava el Concili Vaticà II, que tindria una afectació directa en les celebracions del Corpus a Catalunya.La important renovació de l’església que s’hi promovia, va suposar en la majoria de poblacions catalanes la desaparició de les processons al carrer, també la de Corpus. Trobant el cas més rellevant a Barcelona, on la processó més important en els seus darrers 600 anys, deixaria de realitzar-se durant gairebé 30 anys.

La primera afectació important que tindrà a Sitges aquesta aplicació serà per a la Confraria de la Minerva, que unit a la situació controvertida amb el turisme i que el Concili Vaticà II també afectava la processó que realitzaven el tercer diumenge de cada mes, suposarà la desaparició de la Confraria a partir de 1974.Tot i això, en queda el principal element en actiu, el penó de la Minerva (estrenat el 1854), que segueix ocupant el mateix lloc preferent en el seguici, precedint el pas de la custòdia, i portant-lo com és tradició un pendonista i dos cordonistes.

Les processons a Sitges van veure reduïts els seus recorreguts, però la voluntat del poble i el manteniment de les seves tradicions, va suposar que no es deixés de celebrar mai pel carrer la Processó de Corpus i per tant la confecció de les seves catifes. Convertint-se en l’única població catalana amb notorietat de la festa, on s’ha mantingut la celebració del Corpus de forma ininterrompuda durant més de tres-cents anys.

A partir de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia el 1979, la Generalitat de Catalunya modificarà la condició de dia festiu per la festivitat del Corpus Christi, decretant-se com a dia laborable a partir del 1982. A Sitges la pèrdua del dia festiu s’aconseguirà resoldre assignant un dels dos dies de festes locals pel dia de Corpus. Finalment l’abril del 1990, l’episcopat català va anunciar que traslladava des d’aquell mateix any la celebració de Corpus Christi del dijous, com havia estat tradicional, al diumenge. Tot i això a Sitges s’havia decretat novament festa local el dia de Corpus (dijous), de manera que a diferència de la resta de Catalunya encara es va seguir celebrant un any més en dijous (obtenint un permís especial de l’església), i a partir del 1991 passa a celebrar-se en diumenge.

Després d’aquests darrers canvis la festa quedarà definida i en els següents anys tindrà poques modificacions en la seva estructura. El 1991, però, s’incorporarà un nou element paral·lel a la celebració de la festa de Corpus: la Mostra de Bonsais, que es segueix mantenint avui en dia.

L’organització de la festa històricament ha estat realitzada entre l’Ajuntament i la parròquia, concretament la Confraria de la Minerva. A Sitges amb el creixement de les catifes, aquestes també formaran part de l’organització, però cadascuna d’elles s’autogestionarà de forma individual. Serà a partir del 1977, en què Foment del Turisme de Sitges, que ja col·laborava activament amb l’organització de la festa, passarà a fer-se càrrec (mitjançant el pressupost assignat per l’Ajuntament de Sitges) de la compra dels clavells de forma generalitzada -fins aquest moment ho feia cada catifa- i per tant del repartiment de la flor i altres elements vegetals entre els diferents trams.

El 2008, serà el darrer any en què Foment del Turisme organitzi la festa del Corpus, després d’uns darrers anys de polèmica amb els trams de catifa per l’organització que s’estava duent a terme de la festa. Recuperant-ne l’organització, des d’aquell moment, l’Ajuntament de Sitges amb la Regidoria de Tradicions i Festes. El 2010 es crearà per aprovació del Ple de l’Ajuntament la primera Comissió Municipal del Corpus de Sitges, que formada per persones vinculades a la festa, treballa de forma altruista en la seva organització.

En aquests anys també es realitzaran diverses incorporacions al seguici popular de la processó de Corpus. Concretament el 2003, celebrant els 150 anys de la primera documentació de la Moixiganga de Sitges, aquesta va participar en la Processó de Corpus, tancant el seguici popular i tradicional abans d’iniciar-se el seguici religiós. El 2009, celebrant els 25 anys que es fa càrrec de la Moixiganga l’Agrupació de Balls Populars, s’incorporarà definitivament al seguici popular i el tancarà,precedint la Creu Parroquial que inicia la part del seguici religiós.De la mateixa manera el 2013 s’incorporen també al seguici popular el Drac i l’Àliga de Sitges.

Tota aquesta evolució al llarg dels anys suposa que la celebració sitgetana sigui un exemple únic del Corpus Vuitcentista a Catalunya.Un Corpus que ha sabut conservar els elements essencials i històrics de la festa, elements que són testimonis que ens permeten reviure la llarga tradició del Corpus sitgetà, rejovenit amb diversitat de novetats i d’actes, que mantenen la festa viva i actual, fent que sigui un dels esdeveniments imprescindibles del calendari festiu sitgetà.