EL PENDONISTA

JOAN ORTIZ OLIVÉ, PENDONISTA DEL PENÓ DE LA MINERVA DEL CORPUS 2023

És un plaer escoltar el pendonista de la Festa del Corpus d’enguany. Sentint-lo parlar t’adones

de l’estimació que en Joan Ortiz té envers aquesta celebració, i de la gran gratitud que sent en haver estat la persona designada per la Comissió per portar el Penó de la Confraria de la Minerva.

En Joan és un home que no li agraden els protagonismes, de fet sempre defuig de les fotografies i, tal com explica, és més d’estar un pas enrere en tot allò que fa. Però aquest Corpus, acompanyat del seu fill Òscar i el seu nebot Miquel, tindrà un paper destacat. Un encàrrec que ha acceptat amb molta il·lusió i honor pel què significa ser pendonista. No es pot parlar d’en Joan sense fer referència a la seva vinculació amb la festa com a expositorde clavells. Una afecció que va iniciar ara farà vuit anys gràcies al seu gran amic Joan Manel Enríquez, per tots conegut com “el Canari”.

Ell va ser qui va animar a en Joan a endinsar-se en el món del cultiu del clavell. Com recorda el pendonista, amb en Manel tenien una estreta relació d’amistat, de la qual en guarda grans moments i records. Tant és així, que està plenament convençut que en Manel hagués estat també pendonista abans que ell. Però ben segur que estarà content que el seu gran amic ho sigui aquest any. Com a expositor, en Joan ha guanyat alguns premis, el més recent l’any passat quan va obtenir el guardó al Millor Clavell per un Mustang. Com a fet curiós, és que té anotat en un petit full tots els seus anys com a participant de l’Exposició Nacional de Clavells i els reconeixements assolits.

La seva implicació al Corpus, però, va molt més enllà. I és que en Joan també col·labora en el tram de catifa del carrer Jesús del qual el seu nebot n’és el responsable. Durant molts anys ha ajudat a pintar el dibuix per després posar-hi la flor. Anys enrere també era un més posant els clavells, gespa i pellofa. Ara, però, dóna un cop de mà pintant i en acabat ja deixa pas als altres perquè la confeccionin. Fer catifa és el primer record que té en Joan del Corpus, quan de ben petit va participar en un tram que es feia al carrer Sant Bartomeu.

D’aquella experiència, a més de treure’n un obsequi –una cistella de fruites i xocolata- també li va quedar la satisfacció d’haver col·laborat en el Corpus. Per si això encara no fos prou, ha estat col·laborador i membre de les comissions municipals presidides per Núria Amigó i Angelina Salesas, responsabilitzant- se del cultiu dels clavells dels centres educatius.

Ser membre de la Comissió li ha permès veure el Corpus en tota la seva globalitat i complexitat. Perquè en Joan li han tocat viure la festa en plena pandèmia, i també patir els efectes de la pluja. Com recorda: “com a Comissió només vam poder gaudir d’una processó normal”.

Precisament el seu desig per aquest any és que la pluja, tan absent aquests darrers mesos, no faci acte de presència i deixi gaudir de tots els actes, en especial, de la Processó. Perquè si hi ha un moment per a en Joan que és el “cor de la festa” és el pas de la Processó pel Cap de la Vila, en un any, a més, molt especial per a tot el poble de Sitges.

JOAN COMAS, PENDONISTA DEL PENÓ DE LA MINERVA DEL CORPUS 2022

“Per l’exposició de clavells, pel Corpus i per Sitges, el que faci falta.”

És difícil parlar de l’Exposició Nacional de Clavells i que a la conversa no aparegui el nom de Joan Comas. Aquest sitgetà, de la ja desapareguda Sínia Robert, és tot un referent del cultiu del clavell a la vila, i és un dels noms propis de l’Exposició. La seva vinculació amb els clavells ve de molt lluny. De fet, una de les persones que feia temps que l’animava a participar era la Rosa Andreu. I, amb només quinze anys, en una de les seves visites a la Sínia Dionísia per anar a comprar vinagre, va veure un dels clavells que tenia la llavors expositora, la senyora Montserrat. Enamorat com es va quedar d’un clavell ben gros i ben sa, la Montserrat li va regalar, i allí va començar la llarga trajectòria com a expositor i cultivador de clavells, tots de llavor. Primer, va començar a cultivar-ne juntament amb la seva germana, però, un cop ella es va casar, va decidir presentar-se sol. Com recorda, “ens vam partir els premis que havíem guanyat fins aleshores, i vaig continuar endavant jo sol”. De tot plegat, en fa quaranta-set anys, que es diu aviat; quaranta-set anys de vinculació amb el clavell.