La setmana passada l’Ajuntament de Sitges comunicava, de mutu acord amb la Comissió de Corpus, la suspensió de la festa de Corpus d’enguany per la pandèmia provocada pel virus Covid-19. Cal fer doncs, un reconeixement a la Comissió, que fa mesos que treballa en l’organització i assumir-ne la suspensió és un “cop” difícil d’assimilar.

Si ens preguntem si això havia passat alguna altra vegada, podem afirmar que no es coneix cap suspensió de la festa per una epidèmia, tot i que els apunts històrics entre els segles XIV (el Corpus a Sitges es documenta des del 1358) fins al segle XVIII són espaiats en el temps i per tant es podria haver donat aquesta situació.

Pel que fa a algunes de les epidèmies viscudes en els darrers 170 anys, destaca la del Còlera del 1854, que en començar a tenir incidència al juliol, no va afectar el Corpus però sí la Festa Major, que va ser suspesa, donada la greu situació que es vivia a Vilanova des del 7 d’agost (primera mort pel virus) i que poc després començaria a Sitges, decretant-se fortes mesures de confinament. Com en altres epidèmies, el dia 10 de setembre es va realitzar una processó amb la Mare de Déu del Vinyet, limitant el nombre de participants però seguint el recorregut de la Processó de Corpus, l’única que passava per la majoria de carrers de la vila. El dia 15 d’octubre es donava per superat l’episodi.

Una altra epidèmia destacada és la de la “grip espanyola” el 1918. Però no va començar a tenir incidència a Catalunya fins a la tardor, finalitzant-se en la primavera de 1919. Per tant el Corpus no es va veure afectat i concretament el 1918 s’inaugurava la primera Exposició Nacional de Clavells.

En canvi, diversos episodis polítics i bèl·lics sí que afectaran al Corpus: el 1873 i 1874 no es celebraran processons per la 3a Guerra Carlina. I el 1898, per la imminent derrota espanyola en la guerra de Cuba, el consistori sitgetà (cal recordar que molts sitgetans tenien familiars a l’illa) decretà que tant Corpus com la Festa Major no tinguessin actes populars, que les funcions religioses fossin de rogatives i que les processons seguissin el recorregut de la processó de l’Octava de Corpus.

Des del 1899 la festa es celebrarà amb total normalitat -seguint la mateixa estructura que coneixem ara- fins al 1931, quan amb la proclamació de la 2a República Espanyola, els ajuntaments passen a ser governats pels partits republicans. El nou consistori sitgetà prohibí aquell mateix any les processons, afectant Corpus i la Festa Major, i derivant fins al punt que el 1933 cap ball popular va sortir al carrer. Des del 1931 el Corpus es va celebrar dins de l’església, processó inclosa. Els sitgetans confeccionaren les catifes a l’interior de l’església i com a senyal de protesta es seguiren penjant els domassos als balcons. Aquesta situació seguí fins al 1934, quan el canvi de govern municipal possibilità la recuperació de les festes i el Corpus de 1935 es celebrà com era tradicional.

El 1936, el Corpus serà la darrera festa que es celebrarà, tot i que novament per dins de l’església, no per una prohibició sinó per la greu situació que ja estava esdevenint, a poc més d’un mes del cop d’estat militar. Els anys 1937 i 1938 seran els únics en tot aquest període de més de 150 anys en què no es celebrarà el Corpus a Sitges, per donar-se enmig de la guerra civil i perquè l’església s’havia reconvertit en magatzem municipal amb l’arribada de les milícies revolucionàries.

El 1939, tot i que només feia dos mesos del final de la guerra civil, es va celebrar el Corpus com era habitual: sortida dels gegants la vigília, confeccionant-se les catifes de flors i amb la processó pels carrers de la Vila. Per tant, durant 80 anys, la festa s’ha celebrat de forma ininterrompuda i seguint la seva estructura, que recordem es defineix i s’ha mantingut des del segle XIX, un fet excepcional i únic a Catalunya de representació del Corpus vuitcentista.

Com veiem doncs, el moment actual és excepcional, però no és la primera vegada que la festa del Corpus passa per dificultats per celebrar-se. Per tant, i com s’ha exposat per part de l’Ajuntament, la Comissió i moltes sitgetanes i sitgetans a les xarxes socials, estic segur que el 14 de juny, entre tots aconseguirem fer sentir que és Corpus, amb una celebració alternativa i amb molta imaginació però mantenint l’essència de la festa i per tant, escrivint un nou episodi històric que serà rememorat per futures generacions. Potser els balcons novament, seran qui mostrarà un Sitges florit i endomassat.

Ser sitgetà vol dir viure la festa, fem-ho doncs. I sobretot, cuideu-vos molt!

Eduard Tomas Sanahuja
Estudiós de la història del Corpus de Sitges

(Imatge: La Processó començant a trepitjar la catifa del Cap de la Vila confeccionada per la Colla Mitjana de Bastons. Corpus de 2019. – Autora: Marga Domingo.)