LA PROCESSÓ DE CORPUS

La processó és l’acte que dona el sentit a la festa i que tanca el cercle de tots els esdeveniments de la vigília i el dia de Corpus. La processó, que s’inicia al vespre des de l’església parroquial en finalitzar-se la Missa solemne concelebrada, trepitjarà al seu pas totes les catifes confeccionades durant les darreres 24 hores a tal efecte.

Per tant és, juntament amb l’ofici, dels actes més antics de la festivitat. A Sitges es troba documentat que la processó ja sortia pels carrers mínim des del 1647, quan ja passava pel carrer Nou, i per tant, per tota la resta de carrers de la vila.

El 1654 les despeses del Consell per Corpus es detallen en els costos dels músics i les lluminàries a realitzar en el temple i la processó.

El 1666 es fa referència per primera vegada a la celebració de l’octava de Corpus, la processó del cap d’octava i les corresponents il·luminacions (ciris i atxes per la processó).

El 1792 ja es troba documentat tot el recorregut que seguia la processó que, en haver crescut el poble de Sitges també ho havia fet l’itinerari, que seguia passant per tots els carrers de la vila. Aquest detall que la Processó de Corpus passés per tots els carrers de la vila es mantindrà al llarg dels segles, augmentant-ne el recorregut  quan s’eixamplà el poble de Sitges i els seus carrers. En aquest document podeu consultar les variacions en el recorregut de la Processó de Corpus.

Actualment, es segueix mantenint l’estructura principal del recorregut històric de la Processó de Corpus:

Com es pot comprovar en el detall dels carrers que recorre: la Processó passa pels carrers de Fonollar, Sant Joan, Davallada i Major des d’abans de 1647. Pels carrers de Barcelona, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire i Sant Pau des d’abans del 1792. Pel carrer de Jesús, hi passa des del 1886 i pel carrer Santiago Rusiñol (arran de les modificacions de recorregut per l’aplicació del Concili Vaticà II) hi passa des del 1978.

La Processó, tal com  al llarg dels segles sempre s’aturava en els múltiples altars situats en el recorregut, ho segueix fent en creuar la catifa i l’altar del Cap de la Vila. El rector situa la Custòdia a sobre de l’altar mentre es fa una pregària per, posteriorment i al so de la música, continuar el seu el recorregut.

Fins a principis del segle XX, la Processó també s’aturava a la Plaça de l’Ajuntament per realitzar el tradicional acatament de banderes. Actualment la Processó s’atura en arribar a l’església parroquial, moment en què els gegants, el drac, l’àliga i la moixiganga, representant un dels seus quadres, es situen al voltant de l’entrada de l’església, mentre tot el seguici religiós va accedint a dins del temple, avançant el pas de la Custòdia al so entrellaçat de la música de les gralles, la banda i l’orgue barroc de l’església.