LA MOIXIGANGA

A Sitges, la Moixiganga és un ball de caràcter religiós en el qual s’hi representa, mitjançant una sèrie de quadres o misteris executats a mode d’exercicis gimnàstics, la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Semblen d’aquest mateix grup de moixigangues les ballades a Valls, Vilafranca i, entre d’altres, a Igualada.

El mot Moixiganga deriva de la paraula en àrab moaxina o magxihuacha, que significa reunió de gent emmascarada que, seguint l’ancestral culte a l’esperit del cereal, porta vestits blancs recoberts de flors. La cristianització de les diverses manifestacions rituals antigues es va dur a terme sense trencar amb la tradició i, seguint aquesta tònica, la Moixiganga va canviar el seu primitiu simbolisme agrari –de representació anyal de la mort i la resurrecció del gra- per l’actual representació cristiana.

El ball de la Moixiganga es documenta a Sitges des del 1853 i tanca la part del seguici folklòric de les cercaviles i processons de les vigílies i les festivitats de Corpus Christi, Sant Bartomeu i Santa Tecla.

De la mateixa manera que els gegants i el drac, el 1814 a Sitges, ja s’indica la participació de diversos balls populars en una processó celebrada a imatge de la de Corpus, però no s’indica si un d’ells podia ser el de la moixiganga. El 2003 doncs, serà la primera vegada que la moixiganga, tanqui el seguici folklòric de la processó de Corpus, i a partir del 2009, any en què el ball confeccionà la catifa del Cap de la Vila, s’incorporarà definitivament al seguici. És l’únic element que no va acompanyat musicalment pel “Toc de Processó”, ja que desfila realitzant els seus quadres i per tant, amb la seva música pròpia de gralla.